Els pobles tenen uns drets col·lectius que són inalienables i que cap llei pot limitar o liquidar. Aquests drets col·lectius estan per damunt de qualsevol ordenament jurídic o sistema constitucional, i no prescriuen mai.
El dret d’autodeterminació és un d’aquests drets col·lectius. El dret d’autodeterminació significa que els pobles tenen dret a decidir constituir-se en un estat separat i a escollir els fonaments de la seva organització interna. Aquest dret pertany en exclusiva a cada poble i no pot ser subordinat a les decisions d’agents o col·lectius externs a aquest.
Els Països Catalans, com a poble, som dipositaris del dret a l’autodeterminació. Una part dels Països Catalans, el Principat de Catalunya, ha decidit fer-ne ús. Aquesta voluntat l’ha expressat tant a través de mobilitzacions socials com a través del vot, ja sigui en consultes autoorganitzades pel mateix poble com en conteses oficials. Per tant, cap ordenament que derivi de la constitució espanyola pot anular aquesta decisió.
La sobirania no pertany a cap parlament, sinó que pertany al poble. Aquest ha atorgat a un parlament el mandat d’organitzar un referèndum d’autodeterminació i de materialitzar-ne el resultat. Aquest parlament, per tant, ha de dur aquest mandat fins a les darreres conseqüències. Fer una altra cosa suposaria que aquesta institució estaria estafant i mercadejant amb la voluntat del poble.
La desobediència és una eina imprescindible per a materialitzar canvis socials i polítics en profunditat. Per tant, també serà una eina imprescindible per a materialitzar la independència dels Països Catalans. Cal desobeir l’ordenament constitucional espanyol i els seus tribunals de manera frontal.
Al Principat de Catalunya, la consciència de ser dipositaris del dret a l’autodeterminació és una consciència que ha esdevingut hegemònica, mentre que a la resta de territoris aquesta consciència avança a mesura que el règim polític espanyol aprofundeix la seva crisi. Ara cal treballar per tal que la necessitat de la desobediència, imprescindible per a materialitzar aquest dret, esdevingui també hegemònica. De poc serveix ser dipositari d’un dret si no es volen exercir els mecanismes que han de permetre la materialització d’aquest dret.
El 9N cal desobeir l’estat, fer el referèndum, materialitzar-ne el resultat i estendre la mà al conjunt dels Països Catalans per a sumar-se a l’autodeterminació. És l’hora de començar a escriure un futur on l’únic límit sigui la voluntat del poble!
Font: http://desobeim.cat