1. Tennistes professionals, aficionats, entrenadors, àrbitres, en conjunt, part activa i present del tennis català, volem manifestar que no som aliens als problemes ni als canvis socials i polítics que viu Catalunya. De la mateixa manera, volem manifestar que tenim la voluntat de posar-hi el nostre gra de sorra per trobar solucions.
2. La reivindicació esportiva de Catalunya ve de molt lluny. De fet, Catalunya va participar del naixement de l’esport modern al segle XIX amb la creació d’entitats i de diverses competicions, així com amb la fundació d’algunes de les primeres federacions internacionals. Però Catalunya ha viscut la meitat del segle XX sota dues dictadures que li prohibiren i negaren l’existència. Els catalans membres d’organismes internacionals van ser expulsats i substituïts per la força; i la discriminació envers els esportistes i els clubs catalans, practicada per les institucions i molts mitjans de comunicació espanyols, des d’aleshores ençà, mai no ha canviat l’actitud essencial de negació de Catalunya com a nació diferenciada.
3. Avui, l’esport català en general i el tennis en concret pateixen la crisi econòmica i política que viu el país i, davant del procés de canvi que vivim, no volen ni poden estar-ne al marge.
4. El tennis català malviu per falta de capacitat de finançament i els seus recursos econòmics no es corresponen amb els èxits i el potencial organitzatiu i esportiu demostrats pels tennistes catalans des de fa molts anys.
5. L’escassa capacitat de finançament i de recursos de l’actual tennis català en relació al nom i als èxits assolits obeeix únicament a la manca de poder polític, i resulta  escandalosa quan es compara amb la de qualsevol estat independent. El tennis català no pot tancar els ulls al dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros respecte a l’estat espanyol, que espolia els catalans any rere any. No podem perquè ens afecta exactament com a tothom.
6. A l’espoli general que pateix Catalunya, cal afegir-hi el greuge que implica, per a les federacions i els clubs catalans, no poder optar a la gestió dels diners per patrocini que aconsegueixen les federacions espanyoles quan els èxits les acompanyen, els quals no s’explicarien sense l’esforç, la inversió i el talent del tennis català, tant de les entitats i directius, com dels tècnics, àrbitres, jutges i esportistes.
7. El tennis català, concloem, no se’n pot sortir amb l’èxit que mereix, si Catalunya no esdevé un estat independent. I és per això que considerem que cal anar per feina i sumar esforços perquè el nou estat català sigui ben aviat una realitat.
8. Tenir un estat propi es traduirà en beneficis tan evidents i importants per les seves repercussions sobre l’esport i el país, com poder veure i gaudir de les seleccions catalanes participant en competicions internacionals i poder col·laborar, des de l’esport, en el millor coneixement de Catalunya al món, amb tot el que això implicaria per a l’economia del país, xifra mai calculada encara.
9. El món del tennis, doncs, també ha d’empènyer cap a la independència perquè és la via més ràpida per poder ser i créixer com volem, perquè tots desitgem viure en un país millor, perquè volem participar-ne de la seva construcció i perquè volem gaudir de la normalitat pròpia de les nacions que són estats reconeguts amb totes les seves conseqüències.
10. Cada cop que s’ha organitzat una eliminatòria o una final de la Copa Davis a casa nostra, Catalunya hi ha posat l’esforç i els diners, i les institucions catalanes especialment; però en canvi, el nom i els èxits esportius han estat per a la federació espanyola i per a l’Estat espanyol, que mai no acceptarà que puguem competir com a catalans, com tants haguéssim volgut fer al llarg de tants anys de competir pel món. Volem, doncs, que Catalunya pugui participar a la Copa Davis i a la Copa Federació amb la normalitat que ho fan totes les altres nacions.
11. Finalment, cridem a tothom, aficionats, esportistes i entitats, a adherir-se a aquesta crida del tennis català en favor d’un Estat propi per a Catalunya, en el ben entès que serà l’eina més eficaç que ens permetrà sentir reconeguda la nostra identitat nacional i poder trobar les nostres pròpies solucions als problemes d’avui i del demà.

Font: http://tennisindependencia.wordpress.com/