Davant la continuada campanya d’alarmes econòmiques que pretén condicionar o fins i tot coaccionar la lliure decisió de la ciutadania catalana a les urnes d’aquest proper diumenge, aquest col·lectiu d’economistes, provinents del món acadèmic, empresarial i financer del país, fem pública la següent declaració:
Els suposats riscos o amenaces per part de dirigents importants institucions (AEB i CECA que acullen les principals entitats financeres com CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular, així com dirigents d’algunes grans empreses) no estan fonamentades ni des d’una perspectiva econòmica i financera, ni de les normes jurídiques que regulen la nostra activitat productiva i industrial.
Preocupats pel conjunt de l’economia espanyola, recriminem l’actuació de Luis María Linde com a governador del Banc d’Espanya, pel seu comentari –del que ha hagut de desdir-se- sobre la possibilitat d’un “corralito”, i no només per la seva imprudència, sinó també perquè respon a una clara motivació política i, per tant, entra en conflicte amb el seu càrrec i pot desestabilitzar tot el sistema bancari espanyol. Els banquers no han d’influenciar les decisions dels votants, perquè la seva tasca és promoure l’estabilitat financera. Tot el contrari del que ha fet Linde.
Afirmem que les seves paraules són extremadament imprudents, perquè assenyalen perillosament un escenari que no es correspondria a una futura República catalana ni tampoc a l’Estat espanyol que en restaria. Els “corralitos” que han succeït, dins i fora de la UE, han estat provocats per la manca de liquidat de països sobreendeutats i amb dèficits exteriors recurrents.
Igual que es posa de manifest en la gran majoria d’estudis i informes elaborats aquests darrers temps, a Catalunya i a nivell internacional, també per alguns autors Premi Nobel d’economia, confirmem un seguit de qüestions fonamentals:
- Els posicionaments i declaracions dels actors del sistema financer constitueixen una intromissió en els assumptes netament polítics.
- Sent com és el tema financer un sector sensible de l’economia, fer-li jugar un paper en política com a arma llancívola, és una jugada d’alt risc pel conjunt del sistema.
- Una Catalunya independent és viable econòmicament; ho seran les pensions, com ho és el seu sistema financer.
- Catalunya té encaix a la UE. El sistema financer no es veuria afectat amb la independència, ja que tenim la ciutadania europea. Som i serem sota l’empara de les institucions europees com el BCE.
- No hi ha cap agent econòmic que tingui interès de que Catalunya surti de l’euro, i per tant, en qualsevol escenari la República catalana i el seu sistema financer seria part integrant de l’euro.
En relació amb els diversos estudis i publicacions —alguns dels quals citem al final d’aquest manifest— relatius al finançament, viabilitat i solvència del nou Estat, considerem que del conjunt de treballs se’n desprèn la certesa que una Catalunya independent seria viable econòmicament i que també hi ha un ampli consens que el fet que Catalunya esdevingui un estat independent li aportaria avantatges i major benestar.
Tant els signants del present manifest com molts altres professionals de l’economia, ens hem expressat en favor que la ciutadania de Catalunya pugui decidir, lliurement i democràtica, quines volen ser les seves estructures institucionals i el seu marc de relacions amb els països veïns d’Europa.
Convidem la ciutadania a votar lliurement el proper27S, ja que una Catalunya independent és econòmicament viable, garantirà millor les pensions i potencialment serà més pròspera que ara, i també ho és el futur del seu sistema financer.