El CIEMEN, com a actor del moviment independentista català, es felicita per l’èxit històric de la manifestació de la proppassada Diada Nacional de Catalunya, així com per les darreres mobilitzacions en el conjunt dels Països Catalans, que impliquen un gran salt endavant en el procés cap a la plena recuperació dels nostres drets col·lectius.

El CIEMEN reconeix l’ANC pel seu encert en la convocatòria i en l’organització de la manifestació, així com totes les entitats, persones i partits que varen participar-hi. Aquest èxit és també deutor de la trajectòria del conjunt del moviment independentista i, en especial, del darrer cicle de mobilitzacions i consultes. En aquest marc, cal també remarcar les mobilitzacions per la llengua, la cultura i la regeneració democràtica, com també de resposta social a la crisi, que s’han produït en el conjunt dels Països Catalans. En particular cal destacar la lluita per la llengua a la Catalunya del Nord i a la Franja, i l’acció col·lectiva en defensa de l’ensenyament públic i dels mitjans de comunicació en català, així com en defensa dels drets civils, socials, polítics i del territori, a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

El conjunt de les mobilitzacions i de les iniciatives independentistes de la Diada –amb la manifestació de l’ANC com a gran protagonista–, conjuntament amb la fallida del projecte del PP en el País Valencià i la resistència a les Illes davant l’ofensiva espanyolitzadora, han generat un nou escenari polític ple d’oportunitats i de reptes.

L’objectiu de la independència i el moviment independentista guanyen suports i ocupen ara la centralitat política i social a Catalunya, desplaçant l’eix del debat polític cap a la qüestió de l’estat propi i somovent tots els actors socials i polítics en funció del sobiranisme. Aquest fenomen va acompanyat d’un ressò inèdit a escala internacional.

La proposta del pacte fiscal, encara pròpia d’una agenda autonomista, ha quedat ja superada, no només per la manca de voluntat d’assumir -la per part de l’Estat espanyol, sinó per l’inequívoc missatge independentista de la Diada. El mateix ha succeït amb la proposta federalista, que ni és assumida pels poders de l’Estat, ni forma part de l’agenda independentista.

Ara, les institucions polítiques i els partits tenen davant seu el repte de respondre al clam popular i de promoure, també a escala internacional, l’acció institucional necessària per a facilitar el procés d’independència, el qual hauria d’incloure una proclamació parlamentària, una aprovació popular i una concertació internacional. En tot cas, el moviment independentista haurà de sostenir una mobilització continuada, que depassi les resistències que el procés d’autodeterminació pugui trobar en les institucions i en les elits, tant nacionals com estatals i internacionals.

Altres reptes planen també sobre el camí cap a la independència:

• Com podem anar més enllà de l’impuls independentista a Catalunya, cap a un procés d’autodeterminació en tota la Nació, que inclogui el conjunt dels actors socials i polítics compromesos amb la construcció política dels Països Catalans?
• Com podem encarar la contradicció entre la reclamació d’estructures d’estat i l’actual procés de desmantellament de les estructures d’estat social i del benestar, que s’està duent a terme sota el model de gestió de la crisi liderat per les nostres institucions autonòmiques, així com per les estatals i europees?
• Com podem resoldre la paradoxa de la reivindicació d’esdevenir un nou estat d’Europa, en un moment de profunda crisi política i econòmica de la UE, en què els estats actuals tendeixen a perdre atribucions, no només per causa de les que guanyen les institucions europees, sinó també per efecte de les imposicions econòmiques i polítiques no democràtiques dels poders financers?
• Com podem garantir, en definitiva, que el procés cap a la independència sigui una oportunitat de regeneració i de radicalitat democràtica, de bastir un nou estat social i una nova economia al servei de la cohesió, la inclusió, el progrés i l’emancipació de la majoria, que no renunciï a ser un procés de construcció nacional i d’autodeterminació dels PPCC, i que ens faci actors d’una nova Europa dels pobles, social i democràtica?

El CIEMEN, en aquesta nova etapa que la Diada de l’11 de setembre de 2012 ha encetat, referma i actualitza el seu compromís actiu en la reflexió i en l’acció, a escala nacional i internacional, que faciliti el procés cap a la independència i cap a una resposta positiva a aquests reptes:

• Promovent la mobilització i la participació continuades de la societat i el seu paper protagonista en el camí cap a la independència.
• Contribuint a la construcció d’una majoria social i institucional favorable a l’autodeterminació i a la independència dels Països Catalans.
• Promovent una agenda comuna, uns recursos compartits i una acció coordinada dels diferents actors amb voluntat d’incidir en l’àmbit internacional.
• Sent facilitador d’una articulació nacional dels actors socials i polítics que estiguin disposats a dialogar conjuntament sobre els reptes del procés cap a la independència i a coordinar les seves agendes i actuacions institucionals i socials. Aquesta instància caldrà que faci un seguiment de la qualitat democràtica del procés constituent cap a la independència.
• Participant de les iniciatives que facin avançar el procés d’autodeterminació en tots els PPCC, amb especial atenció a la defensa de la llengua i de l’espai comunicatiu comuns.
• Impulsant un Fòrum dels PPCC, que, en la perspectiva del 2014, aplegui un ampli ventall d’actors socials i culturals de tota la Nació, que puguin debatre i definir uns estats generals i una nova agenda social i de la cultura dels PPCC, en el nou escenari de la independència.

Continuant amb la seva tasca de coneixement, reconeixement i solidaritat en relació amb els drets col·lectius dels pobles arreu del món.

CIEMEN València, Països Catalans, 13 d’octubre de 2012